Festival

JORNADES NITS. VALENCIA, 50 ANYS EN L’ESFERA DE L’ART SONOR


El festival Nits d’Aielo i Art en la seua 22 edició dedicarà aquest any a revisar mig segle de creació sonora a València a través de quatre Jornades Nits, que degut a les contingències del COVID 19, es realitzaran en plataforma online.




A José Luis Berenguer, in memoriam

“Sucedió lo que yo más temía”, aquest punyent epitafi de la poetessa Alejandra Pizarnik podria servir-nos a tots els músics “experimentals” i artistes sonors valencians quan ens arribe l’hora.

En començar a redactar aquestes notes (22 de juliol de 2020), me n’adone de la notícia de la mort inesperada de José Luis Berenguer, el músic valencià que va fer possible Actum (1973-1984) o Ensems (1979-84), i que va construir el 1972 els dos primers “generadors de so” que van nàixer a la nostra terra (un analític i altre sintètic), que van funcionar raonablement bé i que ens van permetre crear el Estudio-Actum de música electrònica (1975-1984). José Luis també va ser capaç de concebre, redactar i publicar el primer llibre en espanyol dedicat a la música electrònica (Introducción a la música electrocústica, Valencia, Torres editor, 1974)

Com a “compositor” va inventar i practicar una escriptura gràfica clara i suggerent, que permetia ser llegida per músics i no músics. Una d’eixes obres –“Comic”- ha sigut mil vegades llegida/sonada en públic, i reeditada a Mèxic. Un model d’escriptura icònica copiat/imitat fins la sacietat.



I m’arriba la notícia, no a través d’un mitjà acadèmic o reflectit a la premsa usual/cultural valenciana, no a través de les notícies sobre música contemporània o electroacústica, sinó transmesa en una desconeguda revista (mil gràcies) anomenada “Enderrock”, per a la qual el nostre company no va ser important per ser un músic creador, “experimental”, electroacústic (un autèntic pioner, “un avançat” en paraules del crític Valls Gorina) sinó perquè – oh casualitat feliç- per a la desconeguda i amable revista, Berenguer va ser, als anys 60, el “guitarrista” dels magnífics pops “Els 4Z”. Sense minimitzar per suposat, els encertats guitarrístics de joventut, no resulta, fins a cert punt injust, que un músic, intel·lectual i creador de la seua talla siga més recordat pels seguidors de la seua adolescència pop, que pels músics anomenats “acadèmics” entre els quals també va realitzar aportacions significatives?

Sense cap dubte, la raó d’aquest oblit, evidentment, no és intencionada i es deu al absolut desconeixement de la seua obra. No és la primera vegada que a València, s’oblida als músics que ja no existeixen, però que van ser part fonamental del desenvolupament i l’obertura en la concepció de “la música”, en aquest país. És temps de fer sonar els oblits.