JORNADES NITS



JORNADES NITS. VALENCIA, 50 ANYS EN L’ESFERA DE L’ART SONOR






“Hay que recuperar, mantener y transmitir la memoria histórica, porque se empieza en el olvido y se termina en la indiferencia” 
José Saramago

Aquestes Jornades es proposen narrar que hi ha música, i per tant vida fèrtil més enllà del que hem après i practicat a les acadèmies i “solfejos”.

A l’inici dels anys 70, just quan Madrid s’arruga i entra en silencis (el més important de les noves músiques “madrilenyes” té lloc a Pamplona-72!) a València naix el grup Actum, un col·lectiu que fa seu l’indeterminisme de Cage, les propostes omnicomprensives, les músiques d’acció i la moderna electroacústica que un oblidat Cura Castillejo ja va practicar en la nostra València als temps de la República.

Amb insistència i entusiasme, la intensa activitat Actum ens portarà un festival, l’Ensems, prenyat de reflexió, fluxus, cageismes, conceptualismes i músiques acció.

Des que ens endinsem als anys 80, la sorprenent València anirà al capdavant -amb Santos/Barber en primer lloc- propostes avançades tant a Madrid (Aula de la Complutense) com a Mallorca amb Toni (Encontre de Compositors), com a casa amb Tramesa d’art, un expositor de màgia, músiques parlades (Flatus Vocis Trio) i preformance art o Art d’Acció.

Sabem que València és terra de celebració i bandes. Són milers les ments que les poblen i ens distingeixen. En Eixe context sorgeix als anys 90, i en la Vall d’Albaida una “nova monumentalitat sònica” que -a través de les bandes i fins als trons i aromes de primaveral corpus christi- ocupa carrers, places i altures per oferir-nos músiques plurifocals que converteix a les “unitats peripatètiques” que són les bandes, en mòbils ben disciplinats i que propinen ràfegues, tutti i murmuradors i colorits “pedals”, segons convinga, per atiar unes celebracions ciutadanes inusitades, sempre festeres i no obstant molt d’”altres”. Des de final de segle (els desitjats anys 2000!) són realitat formal les anomenades instal·lacions sonores, que van esdevenir “ariete” de un nou mode d’escolta que dona cos i vida a atendre els mil matisos, molts dels quals no caben en els anomenats “auditoris”. Ho denominem Art Sonor.

València, hereva de les músiques elèctriques de Castilleo, de l’algorítmica microtonalitat del alboraienc Eduardo Panach Ramos, i també del Circuito perifónico que un visionari artista- Val del Omar- va implantar als carrers i places de la nostra València al finalitzar la guerra del 36. Aquest passat tan ric en aguaits i suggerències convé tenir-lo en compte per extraure conseqüències i sumar matisos a això que rep el nom d’Art Sonor.